La Prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell / Josep Bosch, Josep Anfruns, Ramon Buxó, [et al.]



Montmeló : Ajuntament de Montmeló : Museu Municipal de Montmeló, 2001
88 p. : il. ; 22 cm (Estudis del Museu de Montmeló, 1) 

Excavació de Can Tabola (Montmeló, 1988) / Lluís Vila i Bonamusa
Vila i Bonamusa, Lluís


En: Lauro : revista del Museu de Granollers. Granollers, núm. 3 (febrer 1992), p. 11-15 . il., gràf. (Treballs) 
Bibliografia.

Aquest article parla de la troballa de quatre sitges en el municipi de Montmeló. La ubicació d'aquestes sitges enllaça amb la pràctica econòmica del segle I a.n.e. Aquesta estratègia econòmica fa referència a la pràctica d'una agricultura cerealística, amb arrels indígenes, que es veu influïda per les noves tècniques de conreu introduïdes per la cultura romana. Malgrat l'adopció d'aquestes noves tècniques, s'observa la perdurabilitat de la tradició indígena, tal com es fa palès en el cas de les sitges de Can Tabola.

El Neolític antic de Can Tabola (Montmeló): un error cronològic / Cota 5 ; J. Roig ; Josep Antoni Molina i Vallmitjana ; J.M. Coll



En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 12 (primavera 1993), p. 57-61 : il. (Notes) 
Bibliografia.

Aclariment i rectificació a un article (publicat a "Arraona", núm. 8) en què s'atribuïen al neolític antic un conjunt de peces ceràmiques i una estructura (sitja) aparegudes a Can Tabola (Montmeló), d'adscripció alto-medieval. Les peces aparegudes a Can Tabola es poden datar, per les característiques tècniques i morfològiques, entre el segle X o principis del segle XI.

El Neolític antic al Vallès Oriental / Josep Bosch
Bosch i Argilagós, Josep


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 8 (primavera 1991), p. 9-32 : il. (Estudis) 
Bibliografia.

El treball abasta el període del neolític antic, és a dir, des de l'inici del neolític fins a l'aparició de l'anomenada cultura dels sepulcres de fossa; a Catalunya aquest període ha estat situat entre els 5000 i els 3500 anys aC. S'hi estudien tant els aspectes geogràfics i geomorfològics de la zona com la investigació sobre les restes ceràmiques o l'utillatge lític que s'hi ha trobat. En tots els jaciments estudiats les comunicacions geogràfiques, junt a unes bones condicions d'habitabilitat, han estat un component important de la seva localització.